Exposició "Viatge amb globus"

Des de les pantalles fins a la senyalització que ens envolta, no parem de veure imatges fixes que evoquen el moviment i ens transmeten tota mena de missatges. Que aquestes imatges tinguin aquestes capacitats ve d’un llarg recorregut històric. Recorregut que s’accelera a partir del primer terç del segle XIX amb creadors com Rodolphe Töpffer a la presentació de la seva premonitòria obra Monsieur Jabot diu: "Els dibuixos sense el text, tindrien un significat indestriable; el text sense els dibuixos, no tindria cap sentit". A partir d’aquí i gràcies, entre altres factors, a la creixent presència d’una il·lustració amb voluntat narrativa i els acudits gràfics a la premsa a finals del segle XIX i principis del XX es produirà la consolidació dels còmics. La successió de vinyetes i l’adopció del globus per transmetre les paraules o els pensaments dels personatges dibuixats, crearà un model que ha arribat amb gran èxit fins ara mateix.

L’exposició Viatge amb globus pretén fer un recorregut a través de poc més de cinquanta peces de l’evolució d’aquest model narratiu. Aquestes peces van des de mitjans del XIX fins ara mateix. Gran part de les obres exposades pertanyen a la col·lecció de Carles Prats que és qui ha comissariat aquest projecte fet conjuntament amb el Museu Josep Aragay de Breda. En aquest recorregut Carles Prats no ha volgut fer distincions entre la narrativa feta amb una sola imatge i un text, com és el cas de Denys Wortman o Bill Mauldin -que va guanyar dos cops el premi Pulitzer-, o la narració seqüencial feta amb vinyetes, com podem veure en peces tan diverses que van de Gaietà Cornet, fins Geo McManus; d’Otto Soglow a Marino Benejam; o de Miguel Gallardo a Peter Bagge. Aquest recorregut inclou grans clàssics com Will Eisner, Jack Kirby o Maurice Tillieux.

Carles Prats va néixer el 1955 a Barcelona on va estudiar Filologia. Durant uns anys es va dedicar al periodisme, l'edició de llibres, còmics i revistes, al comissariat d'exposicions i la realització de diversos videoclips. A partir del 1993 s'ha centrat exclusivament en el món audiovisual. Ha dirigit un gran nombre de programes i canals de televisió com ara Canal Star, Cinematk o Showtime. Ha escrit i dirigit dues dotzenes de documentals, entre els quals Sergio Leone, Cinema cinema (2001), Loquillo leyenda urbana (2008), Monty Python's Spamalot (2009). Quiero tener una ferretería en Andalucía (2011), Històries de Bruguera (2012), Peret i l'origen de la rumba catalana (2016), Dràcula Barcelona (2017) o Joan Fontcuberta: El que queda de la fotografia (2019). Després de la pandèmia va escriure el llibre Pel·lícules inacabades (2022) del qual el crític Juan Bufill ha dit: "Un llibre de memòries, cròniques i reflexions lleugeres i profundes que fa pensar, somriure i riure: tres bons verbs. Prats és un mestre del to irònic i de l'humor subtil". Fa un parell de mesos va publicar el nou assaig Visió multimèdia.

Font: Ajuntament de Breda