NÚRIA IGLESIAS

Piròmana d’Argos (Núria Iglesias Rodríguez / 1986) desenvolupa la seva pràctica artística com a espeleòloga de les cavernes subcutànies i poeta muscular; del cos i la seva emanació rítmica en fa els eixos vertebradors dels processos creatius per on passa.
Canalitza per mitjà de l’escolta i atén la ductilitat d’una poètica transversal.
La seva investigació se centra en la plasticitat de la memòria o de la imaginació.
Registra i transfereix, genera arxiu i reinterpreta: videoart, escriptura, performance, fotografia, art sonor, o animació – entre d’altres i des d’un lloc on els límits del llenguatge es fonen-.
La seva tasca es vincula amb el lloc-medi, als éssers que l’habiten-transiten i els esdevenirs minoritaris. Viatja a Nova York, Singapur, Itàlia i Grècia i desenvolupa altres projectes de recerca i creació en entorns rurals com Susqueda – terra natal- o Cap de Creus (Girona).