Eduard Boada

Vaig néixer el dia 8 de febrer de 1980 a Barcelona, a les 00:20 de la matinada, però vaig passar la infància a Maçanet de la Selva. Als sis anys ens vam traslladar a Santa Coloma de Farners, i és on visc a dia d'avui. A casa hi havia una televisió en blanc i negre que no s'engegava gaire i una radio que tot el dia funcionava, la meva mare va ser qui em va encomanar l'amor per la música i amb ella vaig cantar les primeres cançons. Als 10 anys vaig començar a estudiar guitarra, i uns anys més tard vaig escriure la meva primera cançó. La primera vegada que vaig trepitjar un escenari va ser als setze anys, amb un grup de versions i un parell d’anys més tard vaig formar Frenètic. Frenètic, durant més de 10 anys m’ha ensenyat que a la vida tot té un procés i que l’esforç i les ganes sempre acaben donant fruits. Vam editar dos discos, vam guanyar alguns premis i vam tenir la gran sort de que algunes de les nostres cançons van sonar a les emissores de radio i televisió del país. M’agrada escoltar Antonio Vega, Los Suaves i Sopa de Cabra entre molts altres. D’ells valoro l’enorme capacitat d’explicar històries, la màgia de transmetre amb la paraula i la cançó, i la sensació de nostàlgia, que sempre ha estat el meu nord a l’hora d’escriure. Intento vestir les cançons amb poca roba, cuidar cada paraula i llençar un missatge íntim i personal amb cadascuna de les cançons. Aquest projecte que encara he d'iniciar ja m'ha permès formar part dues vegades del recull de poemes musicats "Terra i Cultura" impulsat pel Celler Vall-Llach amb la musicació dels poemes "Dins la nit, els meus anys" de Carles Riba i “Cançó de la rosa de paper” de Vicent Andrés Estellés.