Hay cuerpos que se olvidan

Raquel Madrid ens porta una reflexió rodona sobre el desinterès amb un espectacle positiu i ple d'humor.

Amant de les celebracions, com ja va demostrar a l’espectacle Japiverdy!! i d’altres, a "Hay cuerpos que se olvidan", de negre rigorós i amb una gerra amb les cendres d’una difunta, Raquel Madrid ens mostra les similituds entre acceptar la mort (amb els seus períodes de negació, de negociació, de depressió...) i fer el mateix amb la vida. Però ens ho diu de tantes maneres: amb paraules, amb crits, cantant, ballant i fins i tot amagant-se a sota d’una catifa, que l’espectacle oscil·la entre la redundància i el caos, sense avorrir ni un sol moment.

Espectacle en castellà.