La mort de Guillem

“El dolor d’uns pares que han educat el seu fill en un compromís polític que l’ha situat en el punt de mira d’una extrema dreta capaç d’assassinar qui s’atreveix a pensar diferent, i el calvari d’una família que ha de suportar com el judici de l’homicidi es converteix en una campanya de criminalització de la víctima i de les seves idees”. Aquest és, segons Rafa Molés, codirector de l’empresa Suica Films, l’argument de La mort de Guillem, la pel·lícula que narra l’assassinat del jove independentista i antifeixista valencià, Guillem Agulló, l’11 d’abril del 1993.

El film és una iniciativa de les productores catalanes Lastor Media i SomBatabat, i de la valenciana Suica Films que va néixer el 2016. Al setembre del 2020 serà emès per À Punt i TV3, que han cofinançat el projecte juntament amb l’Institut Valencià de Cultura i l’Institut del Cinema Català. Per no fer tard, la localitat natal d’Agulló, Burjassot, acull aquests dies part del rodatge de la pel·lícula. Al seu capdavant hi ha el realitzador Carlos Marques-Marcet, autor de 10.000 km o 13 dies d’octubre. El director barceloní encapçala un equip que compta amb un repartiment que combina intèrprets professionals com Pablo Molinero (pare de Guillem) i Glòria March (mare) amb actors debutants com Yanni Collado i Mar Linares, que interpreten Guillem i la seva germana, Betlem. Una aposta que segons el productor executiu de Lastor Media, Sergi Moreno, té la funció “d’aportar naturalitat i veracitat” i que ha estat possible gràcies a les noves tecnologies. “Amb eines com Instagram les convocatòries que van dirigides al públic més jove són molt àgils i tenen molt bona resposta”, subratlla.

La pel·lícula també explica com Agulló, militant del grup independentista Maulets i de l’antifeixista Sharp, va ser atacat per joves de l’anomenat Komando Marchalenes IV Reich quan celebrava amb els seus amics la Pasqua a la muntanyenca localitat de Montanejos (Alt Millars), i que va ser condemnat pel seu assassinat d’una ganivetada únicament un dels quatre acusats, Pedro Cuevas, que només va passar a la presó quatre dels 16 anys a què va ser condemnat. Però e l film se centra en “el dolor de qui ha perdut un ésser estimat”. “Vam viure un procés molt difícil i ens vam sentir molt sols”, explica a l’ARA Guillem Agulló –pare–, que admet no haver-se atrevit a llegir el guió, com tampoc ho va fer amb el llibre La mort de Guillem de l’escriptor barceloní Jaume Fuster. “Ja veurem si som capaços de veure la pel·lícula”, concedeix.