Shine & Pol Prats + JZBACH: Llibert Fortuny & Manel Camp & Mireia Farrés

SHINE (gypsy jazz ) + POL PRATS

El jazz manuoche o gypsy jazz, del que Django Reinhard n’és el màxim exponent, va ser la música per excel.lència de l’època dorada de les caves de jazz de París dels anys 30’s als 50’s, un estil de jazz europeu que prèn com a gran figura el violinista francès Stéphane Grapelli, que junt amb Django van formar el Quintet du Hot Club de France, el més important que hi ha hagut  d’aquest de l’estil amb gran èxit arreu del món.

Inspirats en aquest estil de música, Shine comencen a tocar junts amb l’intenció de rememorar aquesta música que mai passarà de moda en la que el ritme ( increíblement potent ) s’apodera de l’auditori  sense demanar permis, i fa vibrar l’audiència a cada actuació.

Shine és sinònim de swing: un swing elegant, sincer, càlid i particular, capaç d’evocar amb sorprenent naturalitat els sons d’una època màgica en que la música era la protagonista a les ràdios, clubs i sales de ball.

Aquest concert, que ha recorregut nombrosos festivals d’Europa i també a l’Argentina, és una mostra d’autenticitat, d’energia i de complicitat entre uns músics de gran nivell, que saben fer sincerament allò que més estimen.                                                                                                               

CHINO: resophonic guitar i veu   ALBERT BELLO: guitarra manouche   

ROD DEVILLE: contrabaix

LLIBERT FORTUNY + MANEL CAMP + MIREIA FARRÉS: JZBACH

Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés ens demostren, una vegada més, que el jazz és un llenguatge universal.
Que lluny queden els contenidors estancs, aquells que, guiats per criteris gairebé científics, distingien entre música culta i popular, entre bona música i música de carrer…
Una vegada esbucades les fronteres, en aquesta ocasió ha estat J.S. Bach –ara amb Z de Jazz– qui ha volgut vestir-se amb les puntades doctes d’aquest trio de mestres de la improvisació.
La seva música, un cop més, esdevé un diàleg de sorpreses, que ens porta des dels motius inconfusibles del geni alemany fins a propostes genuïnes i actuals, en un itinerari que, com sempre, només la perícia fa que sembli planer.

LLLIBERT FORTUNY| Saxo
Llibert Fortuny és un dels més destacats i reconeguts músics i compositors de jazz de Catalunya dels nostres temps. El seu estil, que mescla jazz tradicional amb elements de l’electrònica és fruit d’un talent innegable però també d’una dedicació plena i unes ganes d’innovar i renovar en l’àmbit jazzístic.

Va estudiar a la prestigiosa Berklee College of Music, amb Shannon Li Clara, Phil Wilson, entre altres. Des del seu retorn a Barcelona el 2001 la carrera musical de Llibert Fortuny ha estat meteòrica, amb una activitat musical molt activa i premiada.

Ha publicat 3 discos: Un circ sense lleons, molt elogiat pels crítics, Revolts i Double Step.

La seva darrera formació oficial va ser Triphasic amb Gary Willis al baix elèctric amb qui ja havia fet moltes col·laboracions abans, i David Gómez a la bateria.

També ha col·laborat amb David Mengual, Diego Amador, Instint Animal, TGX, el Lluís Vidal Sextet, el Girona Jazz Project Big Band, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Jo Krause Quartet i més.

Guanyador de molts premis, començant pel Premi a “Millor intèrpret de Jazz de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya” el 2002, poc després de tornar dels Estats Units. El 2004 guanyava el Premi Puig-Porret de la crítica catalana com a “Millor Intèrpret de Jazz” i va ser guanyador del circuit “Ressons”. Premi Enderrock de la crítica en la categoria de jazz el 2005, Premi de Cuadernos de jazz a “Millor disc de l’any” per Revolts de la formació Llibert Fortuny Electric Quartet, Premi “Aula 10 al millor solo” com a triomfador de l’edició d’aquell any del festival nacional de jazz....

MANEL CAMP | Piano
Convidat pels principals festivals de jazz, ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la “cançó”, el jazz i el rock,

com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell,

Joan Manuel Serrat, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus, …i també amb

l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, Orquestra del Teatre Lliure, Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma, la Simfònica de Tenerife, Orquestra de Vila-seca, i l’Orquestra Nacional d’Andorra (ONCA).

Va iniciar-se amb el grup FUSIOON a Barcelona i es va consolidar el grup com a capdavanter del rock simfònic a l’Estat espanyol i, sens dubte, com la formació més lloada: Manel Camp, Santi Arisa, Martí Brunet i Jordi Camp.

La seva carrera en solitari va començar a partir de l’any 1984, amb els projectes Manel Camp Trio, el duet amb la pianista clàssica Ludovica Mosca, el duet amb el pianista de jazz Kitflus, l’Acústic Jazz Quintet, el Manel Camp Quartet.

Té editats 40 discos i és autor d’una dotzena de bandes sonores Ha estat cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) del 2001 al 2014.

MIREIA FARRES | Trompeta
Formada al Conservatori de Manresa, va continuar al New England Conservatory de Boston, on va obtenir el premi del departament de vent amb menció d’honor i la distinció de l’Honor Brass Quintet. Va ser membre de la JONC i el 2001, va guanyar la plaça de solista a l’Orquesta Ciudad de Granada. Ha tocat, entre d’altres, amb les orquestra de Cadaqués , l’Orquestra de Corda

de Viena, la Nacional d’Andorra, les simfòniques de Granada, Praga i Salvador de Bahia, la Real Filarmónica de Galicia i l’Orquestra del teatre Lliure entre d’altres. sota la batuta de Christian Zaccharias, Jaime Martin, Matthias Pinchter ha tocat amb Martha Argerich i Yuja Wang entre d’altres.

Farrés és solista de l’OBC des del 2004. Ha estat professora al Conservatori de Mallorca i al de Granollers i des del 2004, ho és a l’ ESMUC. També imparteix classes magistrals arreu d’Espanya i d’Europa i ha rebut el Guardó Jove de la Jove Cambra Internacional.